viernes, 8 de julio de 2011

domingo, 3 de julio de 2011

Arrivederci
Poi domani si vedrà
Non è giusto che qualcuno paghi colpe che non ha
Lascia pure le paure ed il rischio di rifare un nuovo errore
Prendi tempo da domani la fortuna girerà

Al posto tuo ci sarò io
Perché prima o poi gira
Al posto tuo ci sarò…si è così
Al posto tuo ci sarò io
Che ancora credo nei miracoli
Al posto tuo
Al posto tuo

Arrivederci
Se domani torni qua
Io posso solo riprovare a moltiplicarti il sole
Ma devi urlare devi uscire devi stringere e allentare
Se oggi nutri questo tempo
Da domani la fortuna girerà

Al posto tuo ci sarò io
Perché prima o poi gira
Al posto tuo ci sarò…si è così
Al posto tuo ci sarò io
Che ancora credo nei miracoli
Al posto tuo
Al posto tuo

Tempo
Lascia che ti porti qui
Tu lascia che ti porti qui
Tu lascia che ti porti qui
Tu lasciati andare a tempo
Lasciati andare a tempo
Lascia che tenga il tempo
Lascia che io sia a tempo qui
Al posto tuo…
Al posto tuo…

Al posto tuo ci sarò io
Perché prima o poi gira
Al posto tuo ci sarò…si è così
Al posto tuo ci sarò io
Che ancora credo nei miracoli
Al posto tuo
Al posto tuo

viernes, 1 de julio de 2011

C'est fini!


Per fi s'acabat el curs!! Alguns millor que altres, pero pràcticament tots estem junts a l'any que bé.

Penseu que ja hem aprobat RT (els teresinos i els marinos), DT (ara coneguem tots els recursos turístics del món, amb els seus paisos, capitals, ciutats importants, parcs naturals, nacionals, monuments...), anglés, amb lo que mos va costar entendre a Maria al principi!! Protocolo (ja podem anar a vore al president i tot!) i no dic res de les de economia...

que tingau un bon estiu.

Ci vediamo en settembre!!
Rendez-vous en septembre!!
See you in september!!
Tot ziens in september!! (especial per a Helen xD)

Be... a alguns vos voré avans, no?

martes, 14 de junio de 2011

Els Catarres - Jenifer



Jo que sóc més català que les anxoves de l’Escala o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència I que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
jo que soc soci del Barça i no trago ni en pintura als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors com a politò del mòbil, la senyera al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa
Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.
Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat als serials de TV3 i als matins d’en Cuní,
jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral,
jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa
Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.
Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l’amor i el país, la pàtria contra el dessig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

lunes, 18 de abril de 2011

Cant de Vicent

Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.

Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.

Temies el moment del teu cant a València.

La volies cantar sense solemnitat,

sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,

sense picapedrers i sense obra de moro.

La volies cantar d’una manera humil,

amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.

Lentament el miraves créixer com un crepuscle.

Arribava la nit, no escrivies el cant.

Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort.

Potser en el moment de la Resurrecció

de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.

I el tema de València tornava, i se n’anava

entre les teues coses, entre les teues síl·labes,

aquells moments d’amor i aquells moments de pena,

tota la teua vida –si no tota la vida,

allò que tu saps de fonamental en ella-

anava per València, pels carrers de València.

Modestament diries el nom d’algun carrer,

Pelayo, Gil i Morte... Amb quina intensitat

els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,

i ja tindries tota València. Per a tu,

València és molt poc més. Tan íntima i calenta,

tan crescuda i dolguda, i estimada també!

Els carrers que creuava una lenta parella,

els llargs itineraris d’aquells dies sense un

cèntim a la butxaca, algun antic café,

aquella lleteria de Sant Vicent de fora...

La casa que estrenàreu en estrenar la vida

definitivament, l’alegre veïnat.

El metge que buscàveu una nit a deshora,

la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!

El naixement d’un fill, el poal ple de sang.

Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans

amb aquell breu color inicial de geranis.

Veus, des del menjador, per la finestra oberta,

Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,

escoltes des del llit les sirenes del port.

De bon matí arribaven els lents carros de l’horta.

Els xiquets van a escola. S’escolta la campana

veïna de l’església. El treball, el tenaç

amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,

des que et varen parir un dia a Burjassot:

com mamares la llet vares mamar l’idioma,

dit siga castament i amb perdó de la taula.

Ah, València, València! Podria dir ben bé:

Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua

València. O evoque la València de tots,

de tots els vius i els morts, de tots els valencians?

Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi.

L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes.

Més avant escriuràs el teu cant a València.